Bé anem per feina. Després de matinar una mica (no gaire, per cert) hem agafat carrretera i manta i cap a Montserrat falta gent. uns quaranta minuts més tard estàvem aparcats a can Massana, amb les motxilles a l'esquena i disposats a caminar.
- I bé, cap on tirem!? - Que salta un.
-Ah, no ho sé, que no t'has baixat cap track!?
-No, no... i tu!?
-Ah, doncs jo tampoc.
Això si, els GPS els portàvem tots dos al damunt, però de moment no ens servien de res. Ja veus tu quin panorama. Sort de la tecnologia moderna que gràcies a un Iphone que voltava per allà ens ha permès baixar-nos un track de St. Wikiloc i almenys tenir una orientació. També val a dir que el plànol que hi ha a la sortida de can Massana indica un munt de rutes per a fer, i que, com hem sabut més tard, tota la muntanya està molt ben senyalitzada.
Ja sabíem com començar, ara el que calia era continuar. I així ho hem fet, hem agafat el GR-172 o camí de la roca Foradada i amunt que fa pujada. Poca estona després hem pogut gaudir d'aquesta vista:
 |
| La Roca Foradada amb la seva inseparable Cadireta. |
La imatge és tan captivadora, que no et permet d'allunyar-te'n sense haver-la gaudit de més a prop. Total que al cap de poca estona estàvem veient això:
 |
| La cadireta vista des de sota. |
Hem seguit endavant, naturalment, no podia ésser d'una altra manera. Poc després de la roca Foradada, hem agafat un desviament a mà dreta, abandonant de totes, totes el GR-172. Per allí la pista puja força més empinada, i ens ha portat entre bisbes, monges i lloros, directament al Coll de Port. Abans d'arribar-hi, però, hem pogut veure la font de port, en la qual nedaven tranquil·lament una colla de capgrossos. Suposo que si no s'han convertit en granotes, en el moment de redactar aquest escrit encara hi deuen seguir nedant....
Al Coll de Port se'ns ha presentat un dubte, l'Iphone ens indicava la ruta que segueix la via ferrata de les agulles. Nosaltres la volíem evitar, però no sabíem com. Ens l'hem jugada, bo i seguint una ruta senyalitzada de color blau. Crec que ha estat per aquí que hem trobat aquest tronc:
Bé, no és gran cosa, però m'han fet gràcia els bolets de soca ( o de tronc?) adherits al llarg de tot el tronc.
Després de tot això hem gaudit d'una de les sorpreses de la jornada, i és que en veure regalimar abundant aigua d'una roca a la dreta del camí, ens ha picat la curiositat, i hem volgut saber d'on venia. Hem tret el cap darrera unes roques, i hem descobert:
 |
| La Font de l'Esllavissada |
Molt a prop de la font, hem passat pel Pas del Princep, des d'on hem pogut veure:
Des d'aqui sóc incapaç de saber quines agulles estem veient, però us asseguro que són reals, no es tracta de cap truc ni cap fotomuntatge.
Més enllà del pas del Príncep, i ja en clar descens, i després de perdre'ns una estoneta, assolim el refugi de Vicenç Barbé, on fem parada i fonda, o sigui, ens mengem els entrepans que portem a les motxilles i ho adobem amb un cafetó que ens preparen els responsables del refugi.
Tips i una mica cansats le l'excursió, continuem la davallada, que ens portarà de nou a Can Maçana, on ens esperen els nostres cotxes.
